CARNESTOLTES

El carnestoltes, carnaval o darrers dies, és una festa que es prové de les festes paganes de l'antiga Grècia i Roma.
És una celebració que segueix el calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil, molt relacionada amb la tradició cristiana. Es celebrava uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en que comença la Quaresma, que per a l'església és un temps de sacrifici i dejuni . Durant aquests darrers dies, la gent gaudia de més llibertat, es trencaven moltes regles i s'aprofitaven per fer tot allò que després no estava permès.
El dijous anterior al Dimecres de Cendra és conegut com el Dijous Gras o Llarder i és el tret de sortida de les festes de carnestoltes. Antigament era costum que els infants anassin per les cases capten ous. Durant aquests dies s'acostumen a menjar tot tipus de preparats porcins i ous. A Mallorca també es farceixen ensaïmades i coques de sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.
Avui en dia el carnestoltes o darrers dies és una festa popular lúdica què manté aquest caràcter desenfrenat i satíric on la gent surt al carrer amb disfresses i comparses .

Alguns dels nostres refranys sobre aquest carnestoltes:
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.
De tard o de primer,carnestoltes pel febrer.
Per carnaval, més vi que pa.
Per carnaval, tot se val.